El passat dilluns 22 de juny 2020, es va celebrar la VI reunió del Cercle de mestres d’ABEAM centrada en l’avaluació de la competència matemàtica amb la xerrada de la Tana
Etiqueta: educació primària
VI sessió Cercle mestres ABEAM
Sessió trobada virtual: AVALUAR LA COMPETÈNCIA MATEMÀTICA: CENTRAR LA MIRADA EN EL PROCÉS DE FER MATEMÀTIQUES Dia: Dilluns 22 de juny del 2020 Hora: 18:30 a 20:00 Aula virtual (meet): https://meet.google.com/sqg-jsye-rtv
CLOENDA. 8a EDICIÓ CONCURS DE DIBUIXOS MATEMÀTICS
Aquest curs no ha estat possible celebrar la cloenda i entrega d’obsequis de manera presencial, com tant ens agrada. Això, però, no ha impedit que poguéssim disposar d’una petita presentació audiovisual
LA CALCULADORA A L’ESCOLA
1 [AULA XXX]
Tuti Comalat Navarra
CASIO, Cercle de mestres d’ABEAM
| Primària |
La majoria de mestres estem d’acord en que caldria utilitzar la calculadora a classe, tenim clar que quan resolem problemes, com que és més important el procés que les operacions, aquestes si són molt llargues no s’han de fer a mà. Però la calculadora té moltes altres utilitats: descobrir regularitats, comprovar propietats, fer estimacions, jugar, trobar patrons, investigar, … Intentarem en una mica més de mitja hora fer un tastet de com podem portar a l’aula totes aquestes activitats amb la calculadora.
DIBUIXOS MATEMÀTICS: EXPERIÈNCIES A L’AULA
1 [AULA XXX]
1Elisabet Quintana Casas concursdibuixosabeam@gmail.com
2Blanca Jorba Riba blanca.jorba@igualada.epiaedu.cat
1Grup de Dibuixos Matemàtics d’ABEAM
2Escola Pia d’Igualada
| Infantil – Primària |
Amb aquest taller es pretén mostrar i compartir idees i propostes concretes de com es pot treballar la matemàtica a través del dibuix a l’Educació Primària. En particular, l’escola Pia d’Igualada compartirà la seva experiència, des de com preparen l’activitat en el centre fins com es desenvolupa a nivell d’aula. Es presentaran dos casos, un a cicle inicial i l’altre a cicle superior.
EXEMPLES D’ACTIVITATS RIQUES A CLASSE DE MATEMÀTIQUES
[AULA 001]
Alba Conte, Robert Llorente, Maria Rojas, Laura Roma i Albert Vilalta albert.vilalta@innovamat.es
| Infantil – Primària |
En aquest taller, plantejarem exemples d’activitats competencialment riques per a l’aula de primària. Farem servir materials manipulatius i us convidarem a experimentar i a participar de les activitats. A més, procurarem desenvolupar continguts de tots els blocs i posarem l’accent en la gestió que en podem fer com a mestres a l’aula, amb exemples reals i la mirada centrada en les dimensions matemàtiques que entren en joc a cada moment.
II COPA CANGUR PER A PROFESSORS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
[AULA 001]
Laura Morera laura@explorium.cat, Bernat Rios bernat@explorium.cat , Ricard Balagué ricard@explorium.cat, Imelda Orriols Trias imeldaa.orriols@gmail.com, Pau Mateu Yus pau@explorium.cat
| Infantil – Primària |
La “Copa Cangur” és un concurs de la Societat Catalana de Matemàtiques que està destinat a resoldre problemes de matemàtiques per alumnes de 2n i 3r d’ESO, però en aquest taller, organitzarem una partida per a mestres i professors, per tal de que pogueu conèixer la dinàmica del concurs i ho pogueu utilitzar per treballar la resolució de problemes a la classe de matemàtiques en diferents etapes educatives, des d’educació primària a educació universitària. A part de passar una bona estona resolent problemes de matemàtiques, farem una reflexió sobre les implicacions didàctiques i com utilitzem nosaltres aquesta dinàmica de classe perquè l’experiència d’aprenentatge sigui el més enriquidora possible.
METODOLOGIA INSiTU PER A L’APRENENTATGE CONSTRUCTIVISTA DE LES MATEMÀTIQUES
[AULA XXX]
Miquel Albertí Palmer malbert8@xtec.cat
INS Vallès, Sabadell
| Primària – Secundària |
Els docents podem fer que les apps dels dispositius mòbils esdevinguin eines i recursos d’aprenentatge matemàtic. L’app “càmera” és de les més utilitzades, està incorporada de sèrie en tots els telèfons mòbils i tauletes i ofereix la possibilitat de fer fotografies panoràmiques. A partir d’una sessió d’aula duta a terme el curs passat a l’INS Vallès de Sabadell amb alumnes de 1r d’ESO, els assistents aprendran a gestionar un diàleg filosòfic i a posar a prova les seves conclusions amb una pràctica situada. Per això adoptaran el paper d’alumnes. La conclusió serà la importància del diàleg filosòfic i la practica situada com a recursos d’aprenentatge matemàtic, el que a l’INS Vallès s’ha denominat com a metodologia INSiTU. La práctica situada consistirá en la “despanoramització” del assistents (i totumo que vulgui) als jardins de l’FME.
COM PORTAR ELS JOCS DE TAULA A L’AULA DE MATEMÀTIQUES
[AULA XXX]
SET, Grup de Jocs d’ABEAM grupdejocsabeam@gmail.com
| Totes les etapes |
Pot ser el joc de taula una eina per a l’aprenentatge de les matemàtiques?
Què cal tenir en compte per portar els jocs de taula com a eina pedagògica?
Quins jocs són més adients per treballar les matemàtiques a l’aula?
Durant el nostre taller respondrem a les tres preguntes. Primer justificarem perquè el joc de taula és una bona eina per a l’aprenentatge i, en concret, per a l’aprenentatge de les matemàtiques. A continuació, donarem les pautes que cal tenir en compte per portar els jocs a l’aula com a eina pedagògica. Finalment presentarem quatre jocs que són ideals per portar-los a l’aula de matemàtiques a diferents nivells.
ORIGAMI AND MATHEMATICS POSTER PACK (PAQUET DE PAPIROFLÈXIA I MATEMÀTIQUES PER A L’AULA)
[AULA XXX]
Maria Luisa Spreafico
Eulàlia Tramuns eulaliatramuns@gmail.com
Universitat Politècnica de Torí, Itàlia
| Totes les etapes |
Hem dissenyat un pack didàctic de papiroflèxia i matemàtiques que consta principalment d’un pòster interactiu per usar a l’aula i d’un llibre amb una proposta d’activitats didàctiques. Partim de les 5 principals bases de plegatge de paper, que es descriuen en el pòster, i proposem possibles activitats, tant individuals com grupals, per estudiants d’infantil fins a universitat. Presentarem la composició del pack i descobrirem plegats algunes de les activitats que conté, que van des de jocs amb polígons fins al descobriment de l’axiomàtica de la papiroflèxia i la seva comparació amb la geometria Euclídia, i que es poden extrapolar a qualsevol model de papiroflèxia.