| 12:40-13:55 |
[AULA XXX]
Àlex Domínguez Clarimon adominguez@matheutikos.com
Matheutikos.com
| Secundària |
En aquest taller volem exposar un seguit d’activitats que miren d’enfocar el procés demostratiu/argumentatiu desproveint-lo del llenguatge formal i permetre així una exploració dels conceptes de manera que l’alumne no pugui recórrer a la memòria (el com es fa). Sovint els professors percebem com a familiar manipulacions algèbriques, fórmules per al càlcul d’àrees, descomposicions aritmètiques, i no recordem el moment inaccessible (abans de la seva comprensió) que té el llenguatge simbòlic (buit de significat).
És per això que us proposem una sèrie d’activitats on la forma d’expressar el concepte (una forma que en podríem dir manipulativa) ajuda l’alumne a fer-lo emergir. Així és com un alumne es va familiaritzant a poc a poc amb les diferents representacions de les objectes matemàtics. I així és com, a poc a poc, va agafant confiança de què la millor eina de la que disposa per a resoldre situacions matemàtiques és el seu pensament. Les activitats, adreçades a l’ESO, versaran sobre: descomposició de nombres primers, àrees de triangles i polígons, mesura de pi, els angles interiors d’un polígon,… i tot, és clar, amb gomets, paper, tisores i cinta adhesiva.
[AULA XXX]
Ma Rosa Massa-Esteve m.rosa.massa@upc.edu
Iolanda Guevara Casanova , Fàtima Romero Vallhonesta, Carles Puig-Pla
Grup d’Història de Matemàtiques de l’ABEAM
| Secundària – Batxillerat |
Les activitats basades en l’anàlisi de textos històrics relacionats amb el currículum contribueixen a millorar la formació integral dels alumnes donant-los a la vegada un coneixement addicional del context social i científic dels períodes involucrats.
Els estudiants aconsegueixen una visió de les matemàtiques no com un producte final sinó com una ciència útil, humana, interdisciplinària i heurística, que s’ha desenvolupat sobre la base d’intentar respondre a les preguntes que la humanitat s’ha plantejat al llarg del temps sobre el món que ens envolta.
En aquest taller analitzarem alguns textos històrics relacionats amb els nombres negatius i la duplicació del quadrat, a partir dels quals es poden dissenyar activitats d’aula amb continguts relacionats amb la numeració i la proporcionalitat, un relatiu al bloc de numeració i càlcul i l’altra amb relació a l’espai i forma. En ambdós casos es poden treballar amb els alumnes la resolució de problemes, el raonament i la prova, les connexions i la comunicació i representació.
[AULA PC2]
1Joan Alemany Flos jalemany@aula-ee.com , 1Jordi Losantos jlosantos@aula-ee.com , 2Laura Morera Úbeda laura@explorium.cat ,1Xavier Paytubí xpaytubi@aula-ee.com ,1Mireia Vinyoles Serra mvinyoles@aula-ee.com
1 Aula Escola Europea, 2 eXplorium
| Secundària – Batxillerat |
Quin és el nombre natural més petit que té més de 100 divisors?
Quants nombres perfectes hi ha més petits que un milió?
Quants nombres primers de 6 xifres hi ha?
El pensament computacional i la programació són eines clau per l’exploració de les matemàtiques, tanmateix no s’utilitza de manera freqüent. En el taller aprendrem algunes instruccions de Python per tal de poder respondre als reptes proposats. Parlarem de la metodologia per resoldre els problemes, i veurem recursos en línia per trobar problemes interessants. Finalment explorarem alguns problemes visuals de l’Olimpíada Informàtica Catalana i mostrarem la plataforma amb exercicis autocorregibles del www.jutge.org.
Metodologia del taller
Part teòrica:
Introducció sobre la situació de la programació a les aules.
Instruccions bàsiques de Python.
Introducció a l’entorn de programació online repl.it
L’elecció dels problemes.
Exemple: la suma dels divisors d’un nombre.
Part pràctica:
Per cada problema proposat:
Plantejar un problema i comentar les diferents solucions.
Passar de la idea a la solució.
Llegir i entendre el codi de la solució.
Exemples de problemes des de nivell bàsic a nivell competitiu.
Conclusió:
Posada en comú.
Olimpíada Catalana, HP CodeWars, i altres competicions.
La importància de ser autodidacta.
[AULA XXX]
Miquel Albertí Palmer malbert8@xtec.cat
INS Vallès, Sabadell
| Primària – Secundària |
Els docents podem fer que les apps dels dispositius mòbils esdevinguin eines i recursos d’aprenentatge matemàtic. L’app “càmera” és de les més utilitzades, està incorporada de sèrie en tots els telèfons mòbils i tauletes i ofereix la possibilitat de fer fotografies panoràmiques. A partir d’una sessió d’aula duta a terme el curs passat a l’INS Vallès de Sabadell amb alumnes de 1r d’ESO, els assistents aprendran a gestionar un diàleg filosòfic i a posar a prova les seves conclusions amb una pràctica situada. Per això adoptaran el paper d’alumnes. La conclusió serà la importància del diàleg filosòfic i la practica situada com a recursos d’aprenentatge matemàtic, el que a l’INS Vallès s’ha denominat com a metodologia INSiTU. La práctica situada consistirá en la “despanoramització” del assistents (i totumo que vulgui) als jardins de l’FME.
[AULA XXX]
SET, Grup de Jocs d’ABEAM grupdejocsabeam@gmail.com
| Totes les etapes |
Pot ser el joc de taula una eina per a l’aprenentatge de les matemàtiques?
Què cal tenir en compte per portar els jocs de taula com a eina pedagògica?
Quins jocs són més adients per treballar les matemàtiques a l’aula?
Durant el nostre taller respondrem a les tres preguntes. Primer justificarem perquè el joc de taula és una bona eina per a l’aprenentatge i, en concret, per a l’aprenentatge de les matemàtiques. A continuació, donarem les pautes que cal tenir en compte per portar els jocs a l’aula com a eina pedagògica. Finalment presentarem quatre jocs que són ideals per portar-los a l’aula de matemàtiques a diferents nivells.
[AULA XXX]
Maria Luisa Spreafico
Eulàlia Tramuns eulaliatramuns@gmail.com
Universitat Politècnica de Torí, Itàlia
| Totes les etapes |
Hem dissenyat un pack didàctic de papiroflèxia i matemàtiques que consta principalment d’un pòster interactiu per usar a l’aula i d’un llibre amb una proposta d’activitats didàctiques. Partim de les 5 principals bases de plegatge de paper, que es descriuen en el pòster, i proposem possibles activitats, tant individuals com grupals, per estudiants d’infantil fins a universitat. Presentarem la composició del pack i descobrirem plegats algunes de les activitats que conté, que van des de jocs amb polígons fins al descobriment de l’axiomàtica de la papiroflèxia i la seva comparació amb la geometria Euclídia, i que es poden extrapolar a qualsevol model de papiroflèxia.