Fòrum de notícies

ASSEMBLEA DE L'ABEAM, conferència Recasens, altres

 
 
Picture of MARTA BERINI
ASSEMBLEA DE L'ABEAM, conferència Recasens, altres
by MARTA BERINI - Friday, 21 November 2008, 6:47 PM
 

Hola a tothom, us informem de la propera assemblea de l'ABEAM i us convidem a assistir-hi

Benvolguts associats i associades,

per la present comunicació us convoquem a la propera assemblea d’ABEAM que, com ja us vam anunciar en la carta de finals d’octubre, realitzarem el dia 1 de desembre de 18:30 hs a 20:30, a la Sala de Juntes de la FME de la UPC.

L’assemblea constarà de l’ordre del dia següent:

1. Informació i balanç de les activitats realitzades des d’ABEAM i de les propostes d’enguany. (La informació anirà a càrrec dels diferents representants dels grups).

2. Informació de les activitats realitzades dins l’àmbit de FEEMCAT. (La informació anirà a càrrec dels dos membres de la Junta d’ABEAM que formen part de la junta de FEEMCAT (presidenta i tresorer)

3. Informació i balanç econòmic. (tresorer)

4. Informació sobre canvis de càrrecs en la junta.

5. Propostes i suggeriments.

Iolanda Guevara

presidenta d’ABEAM

Barcelona, 21 de novembre de 2008

**************************

Us recordem que el proper dissabte 29 de novembre l'Eduard Recasens, professor de la FM E de la UPC farà una conferència/taller sobre la resolució de l'equació de 3r grau.

L'Eduard m'ha comentat que seria convenient que les persones que assisteixin portin calculadora científica, i també paper i bolígraf.

******************************

Des de la junta de FEEMCAT ens hem adherit a l'acte que us anunciem. La nostra adhesió ha sigut tardana i no consta en aquest primer anunci però es farà pública dissabte vinent.

Benvolguts,

Us recordem l'acte "De la mesura del meridià de París a la geodèsia avui", en commemoració dels dos-cents anys de les mesures del meridià fetes per F. Aragó.

Es celebrarà el dissabte 22 de novembre, a la sala Pere i Joan Coromines de l'IEC, al carrer del Carme de Barcelona. Hi haurà una sessió científica i una sessió històrica. Començarà a les 10 del matí.

Està organitzat conjuntament per la Societat Catalana de Matemàtiques, la Societat Balear de Matemàtiques i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica.

Hi esteu tots convidats.

Atentament,

Josep Lluís Solé
Vice-president de la SCM

També us informem que ens em posat en contacte amb l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona per tal de vetllar per l'escultura a escala de l'arc de meridià Dunkerque-BCN que hi ha situada al centre de la Plaça de les Glòries. Segons ens han dit l'escultura romandrà allà un cop finalitzades les obres, malgrat que en algun moment potser s'hagi de treure temporalment mentre actuïn sobre el centre de la Plaça. Ens mantindran informats.

Iolanda Guevara
vice-presidenta de FEEMCAT
presidenta d'ABEAM
****************************

Estimadas compañeras y compañeros,

Este miércoles día 19 comienza el primer foro de intercambio del
proyecto PREMA. El foro tendrá lugar en:

http://prema2.iacm.forth.gr/forum/index.php?board=6.0

Para participar, primeramente os habéis de registrar en el foro
(encontrareis una pestaña arriba a la izquierda).

TEMA del FORO 1
Para hablar sobre las diferencias de genero en la clase de
matemáticas, es muy importante saber qué percepción tienen los
profesores y los estudiantes sobre los profesionales de las
matemáticas.

Te invitamos a que leas el archivo "?Cómo son los matemáticos?"
(http://prema2.iacm.forth.gr/spain.php), una de las herramientas de
reflexión desarrolladas por PREMA 2.

Si te es posible, puedes utilizar la herramienta en la clase con tus
estudiantes antes del comienzo del foro (la actividad dura unos
treinta minutos)

Esperamos contar con tu colaboración para mejorar esta herramienta,
así como para la reflexión sobre las percepciones dominantes sobre
las/los matemáticos  desde el punto de vista del genero y su
influencia en los estudiantes.
 
Saludos cordiales,

Mario Barajas
Gloria Gannaway
Universitat de Barcelona
**********************
Benvolgudes, benvolguts,

Ens plau de fer-vos arribar  la /Guia de ús no sexista del  llenguatge/.

Ben cordialment,

Maria Jesús Izquierdo

Directora de l'Observatori per a la Igualtat

Servei de Llengües, 11 de novembre de 2008 Ús no sexista del llenguatge

Document elaborat pel Servei de Llengües de la UAB

amb la participació de Fiona Kelso, Heura Marçal i Mercè Nogués,

i amb la col·laboració d’Amparo Tusón.

,

1 Servei de Llengües, 11 de novembre de 2008

Índex

I. Introducció

II. Recursos per a l’ús no sexista del llenguatge

1. Ús de la forma femenina

Documents

2. Formes genèriques i altres expressions

Documents

3. Formes dobles

Coordinació i concordança en l’ús de les formes dobles

Documents

4. Expressions neutres o despersonalitzades

Documents

7. Canvis de pronoms

Documents

5. Canvis mínims de redacció

Documents

III. Estereotips

IV. Consideracions finals

V. Referències bibliogràfiques

VI. Annex

2 Servei de Llengües, 11 de novembre de 2008

I. Introducció

El català i el castellà són llengües de gènere, és a dir que els substantius (i els adjectius, els articles, els pronoms) en català i castellà varien segons el gènere, que pot ser masculí o femení (els dos únics gèneres que aquestes llengües han conservat del llatí, que també tenia neutre). Aquesta característica bàsica de les llengües romàniques no la comparteixen totes les llengües del món. L’anglès, per exemple, no té flexió de gènere.

Des d’un punt de vista lingüístic, no hem de confondre el gènere amb el sexe. El gènere és una categoria gramatical que fa referència a les paraules (

pebre és una paraula de gènere masculí en català, en canvi pimienta és una paraula de gènere femení en castellà) i el sexe fa referència als éssers vius que es poden classificar en mascles o femelles segons el seu conjunt de trets bioquímics, fisiològics i orgànics. Recollim aquí les dues definicions del DIEC:

sexe m

Conjunt de les peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideixen els individus d’una espècie en mascles i femelles i fan possible entre ells, mitjançant els adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.

gènere m

En català i en castellà, la forma gramatical genèrica (no marcada) és la masculina. És per aquest motiu que, en una gran quantitat de textos, per a fer referència a persones i col·lectius de persones s’utilitzen les formes corresponents al masculí amb pretès valor genèric. En alguns d’aquests textos s’hi explicita, mitjançant una nota o una declaració general, la voluntat de no-discriminació per sexe. No obstant això, el resultat és l’absència de les dones en el discurs.

Afortunadament, en molts casos la mateixa llengua ens forneix eines per resoldre aquesta absència. Es tracta doncs de trobar estratègies lingüístiques per evitar l’ús del masculí com a genèric sempre que sigui possible i reflectir la presència de les dones en els textos que redactem.

Tot això s’ha de combinar amb un principi fonamental de la llengua: l’economia del llenguatge; hem d’aprofitar les possibilitats que ens proporciona la gramàtica, que és flexible i s’adapta a l’evolució de la societat i a les necessitats comunicatives, sense allunyar gaire la redacció dels textos del llenguatge comú formal, és a dir, amb mesura i amb sentit comú, sense violentar la llengua ni caure en expressions forçades o artificioses.

En definitiva, caldrà trobar les estratègies més idònies per a cada cas concret. Diversos factors poden afectar l’aplicació d’aquestes estratègies:

1. La llargada del text: es tendeixen a aplicar amb més rigor en els textos llargs que no pas en els textos curts (on es pot admetre més fàcilment l’ús de les formes dobles, per exemple).

2. El tipus de document: no és el mateix escriure un imprès que escriure un document argumentatiu, per exemple.

3. La coherència interna: qualsevol text ha de presentar una coherència interna de les solucions pel que fa a aquesta qüestió.

4. L’autoria del text: el fet que un text sigui considerat institucional (emès per la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona) fa que s’hagi de parar més atenció a aquesta qüestió que no pas si el text és un producte individual (el material docent que pertanyi a un professor o una professora en concret, per exemple).

A la Universitat Autònoma de Barcelona es produeixen una gran quantitat de documents de tipus ben divers (des de formularis de matrícula fins a articles científics i documents

Categoria gramatical que en algunes llengües dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es manifesten per mitjà d’afixos flexius, de la concordança amb l’adjectiu o de la referència pronominal.

3 Servei de Llengües, 11 de novembre de 2008

audiovisuals). Per abordar d’una manera pràctica la qüestió del gènere en el llenguatge, cal d’entrada detectar en quins documents és més rellevant actuar (autoria de la UAB, gran difusió, etc.), en quins documents apareix més sovint aquesta problemàtica (documents de tipus obert —és a dir, de destinatari múltiple o indeterminat—, com ara cartes, circulars, formularis i impresos de tota mena) i quin és el grau de dificultat per trobar una solució i aplicar-la (en determinats tipus de textos, serà més fàcil utilitzar les mateixes estratègies, per exemple en formularis, circulars, etc., però en d’altres, caldrà trobar noves solucions per a cada nou document). La taula de l’annex recull els resultats d’aquesta primera anàlisi en l’àmbit de la UAB.

Passem, doncs, a exposar un seguit de recursos per evitar la discriminació sexista en el llenguatge. Les solucions que proposarem només són solucions possibles que han de ser estudiades per a cada cas i que no s’han d’aplicar mecànicament. Cal procurar que en resulti un llenguatge natural i sempre tenir en compte el context perquè no totes les solucions són adequades a tot arreu.

4 Servei de Llengües, 11 de novembre de 2008

II. Recursos per a l’ús no sexista del llenguatge

Cap dels recursos que us proposem tot seguit transgredeixen les normes gramaticals del català, del castellà ni de l’anglès. El sexisme lingüístic no és inherent a aquestes llengües com a sistema, sinó que radica en alguns dels usos consolidats i acceptats com a correctes per la comunitat de parlants. Però els usos canvien i el que abans les gramàtiques i els diccionaris consideraven un error o desviació es converteix en norma. Això ens porta evidentment a la concepció de la llengua com a realitat canviant, en contínua ebullició, que evoluciona en cada època per a respondre a les necessitats de la comunitat que la utilitza. És convenient, doncs, que en una societat com la nostra, en què es demana més igualtat entre els sexes, la llengua com a producte social no només reflecteixi aquesta igualtat, sinó que també hi contribueixi.

Amb aquests recursos es pretén assolir dos objectius bàsics: d’una banda, fer visibles les dones en tots els àmbits i en totes les situacions (

Abans de continuar, cal puntualitzar que, en el cas de l’anglès, com que només determinats substantius i pronoms tenen marca de gènere, i els adjectius no tenen flexió de gènere ni de nombre, la problemàtica es redueix força i, per aquest motiu, només farem referència a aquesta llengua en els casos en què sigui pertinent.

recursos de visibilitat); de l’altra, estalviar la concreció genèrica de les persones implicades i evitar d’haver de fer servir el masculí plural genèric (recursos d’evitació).

1. Ús de la forma femenina

Quan ens referim a una persona concreta, cal utilitzar la forma masculina o femenina d’acord amb el sexe d’aquesta persona. En el cas de noms de professions, càrrecs i places, doncs, farem servir les formes femenines quan sabem que fan referència a dones.

Immaculada Marçal, vicerectora d’Economia

Marta Nogués, tècnica superior

la síndica de greuges

l’alumna Beth Kelso

la meva advocada

la ministra

María Estella, fiscala de la Audencia

la gerenta

tres médicas

a la Universitat Autònoma de Barcelona

******************
Fins aviat
Marta